diumenge, 9 de desembre del 2012

Quants trastorns mentals hi ha?

Actualment estan classificades més de 200 malalties. Dues són les formes de classificació més acceptades, el DSM-IV de la Societat Americana de Psiquiatria (APA) i la CIE-10 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) A més, els trastorns mentals són descrits en termes generals en quatre grups: 1. Psicòtics: pèrdua del judici de realitat amb deliris i al·lucinacions: p. ex. esquizofrènia 2. Neuròtics: no hi ha pèrdua del judici de la realitat; s'originen principalment en conflictes psicològics o episodis existencials que provoquen ansietat i es manifesten com un símptoma; p. ex. obsessió, compulsió 3. Funcionals: no hi ha dany estructural conegut o un factor causal definit que els expliqui 4. Orgànics: malalties causades per un agent específic que provoca una alteració en el cervell, habitualment associat a alteracions de la intel·ligència, deliri o demència: p. ex. malaltia de Alzheimer Per a completar la informació premeu ací

divendres, 30 de novembre del 2012

Una vegada passada la por de la primera setmana és quant tot comença a anar bé.


El primer divendres de les meves pràctiques va ser el primer dia que vaig tornar a casa contenta, vaig aconseguir ser JO, ser com estic acostumada a ser i com havia sigut en totes les altres pràctiques que he realitzat.
Crec que simplement t’has de confiar i has de canviar el chip aquest que tens ple de prejudicis cap als malalts mentals. Sí, no me he equivocat, parle de prejudicis.
Jo tampoc era conscient, fins que vaig analitzar la meva situació, dels prejudicis que te la gent i que tenia jo cap als malalts mentals. ¿ Perquè no deixava que se m’acostaren molt quant venien a parlar en mi i als pacients geriàtrics si? ¿ Perquè tenia por de anar sola a fer qualsevol cosa al mòdul dels malalts mentals i al dels geriàtrics no? No fa falta pensar molt, PREJUDICIS. Al fi i al cap son persones i no trobe raons per les quals les tingam que tractar diferent.
En el moment del que em vaig adonar de la cosa tant lletja que jo mateixa estava fent, jo una defenedora ferma dels drets de totes les persones siguen quines siguen, em vaig sentir molt mal, els estava descriminant, no els tractava com als altres.
En aquell precís moment vaig agafar aire, vaig entrar al mòdul dels pacients mentals i vaig entrar com quant solc entrar en qualsevol sala d’un hospital o residència, els vaig saludar, els vaig deixar que em contaren les preocupacions que tenien, em vaig riure amb ells de les bromes que em feien i inclús comencí a jugar amb aquells que son més “infantils” per dir-ho de alguna manera, i em vaig descobrir a mi mateixa corrents i somrient per aquell corredor que tanta por em feia.
Recorde lo contenta que vaig tornar aquell dia a casa, per fi tornava a ser jo.
A partir de aquell dia he gaudit com una xiqueta d’aquestes pràctiques i em vaig donar conter que quant em deien que tenia que anar al mòdul dels malalts mentals en la meva cara es dibuixava un somriure, per que m’agrada la salut mental.

Pintors amb malalties mentals.


Ací un exemple de que una persona amb malalties mentals pot arribar a ser una persona molt important.


Alguns com Vincent Van Gogh dedicaren tota la seva vida a la pintura, inclús la seva malaltia va desenvolupar la seva creació. Altres com Adolf Wölfli començaren a pintar en un centre psiquiàtric.