El primer
divendres de les meves pràctiques va ser el primer dia que vaig tornar a casa
contenta, vaig aconseguir ser JO, ser com estic acostumada a ser i com havia
sigut en totes les altres pràctiques que he realitzat.
Crec que
simplement t’has de confiar i has de canviar el chip aquest que tens ple de
prejudicis cap als malalts mentals. Sí, no me he equivocat, parle de
prejudicis.
Jo tampoc era
conscient, fins que vaig analitzar la meva situació, dels prejudicis que te la
gent i que tenia jo cap als malalts mentals. ¿ Perquè no deixava que se m’acostaren
molt quant venien a parlar en mi i als pacients geriàtrics si? ¿ Perquè tenia
por de anar sola a fer qualsevol cosa al mòdul dels malalts mentals i al dels geriàtrics
no? No fa falta pensar molt, PREJUDICIS. Al fi i al cap son persones i no trobe
raons per les quals les tingam que tractar diferent.
En el moment del
que em vaig adonar de la cosa tant lletja que jo mateixa estava fent, jo una
defenedora ferma dels drets de totes les persones siguen quines siguen, em vaig
sentir molt mal, els estava descriminant, no els tractava com als altres.
En aquell precís
moment vaig agafar aire, vaig entrar al mòdul dels pacients mentals i vaig
entrar com quant solc entrar en qualsevol sala d’un hospital o residència, els
vaig saludar, els vaig deixar que em contaren les preocupacions que tenien, em vaig
riure amb ells de les bromes que em feien i inclús comencí a jugar amb aquells
que son més “infantils” per dir-ho de alguna manera, i em vaig descobrir a mi
mateixa corrents i somrient per aquell corredor que tanta por em feia.
Recorde lo
contenta que vaig tornar aquell dia a casa, per fi tornava a ser jo.
A partir de
aquell dia he gaudit com una xiqueta d’aquestes pràctiques i em vaig donar
conter que quant em deien que tenia que anar al mòdul dels malalts mentals en
la meva cara es dibuixava un somriure, per que m’agrada la salut mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada